100 MILIONS PER A 16 ESCOLES DE L’OPUS DEI

NÚRIA VILÀ

La Generalitat catalana subvenciona amb 25 milions d’euros anuals col·legis que segreguen per sexes

En un context de retallades a l’educació pública, sindicats, associacions de mares i pares, moviments estudiantils i una part de l’oposició al Govern han tornat a demanar la no-renovació aquest 2014 dels concerts destinats a 16 escoles vinculades a l’Opus Dei que segreguen els alumnes entre nens i nenes. El conveni, renovat l’últim cop pel Departament d’Educació del Govern tripartit, els ha concedit en els darrers quatre cursos un total de 100 milions d’euros, és a dir, una despesa aproximada de 25 milions l’any. CiU, si no hi ha canvis d’última hora, està decidida a renovar els concerts per sis anys més en el cas de l’educació primària i secundària, i per quatre anys en l’educació infantil. Tot i la insistència de l’Anuari Mèdia.cat, la Generalitat s’ha negat a oferir cap xifra oficial de les subvencions concedides a les escoles de l’Opus Dei a Catalunya.

Sindicats, associacions de mares i pares, moviments estudiantils i una part de l’oposició al Govern, concretament ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, han tornat a posar en qüestió en els últims mesos la subvenció que reben escoles privades i vinculades a l’Opus Dei, que ja estan finançades per les quotes que paga l’alumnat, a causa de les importants retallades en el pressupost d’educació dels últims anys. Però la polèmica va més enllà del vessant estrictament econòmic. La vocació religiosa d’aquestes escoles, la segregació d’alumnes per raó de gènere i l’elevat estatus econòmic del seu alumnat són factors que han portat una part de la comunitat educativa a plantejar a la conselleria d’Ensenyament la supressió o reducció d’aquestes ajudes públiques. El debat torna a aparèixer perquè el Govern de CiU –amb el suport o no d’ERC– ha d’aprovar abans del mes de setembre la renovació dels concerts educatius.

El pressupost d’Ensenyament ha disminuït en més de 1.000 milions d’euros (1.170.211.671) durant els quatre anys de conveni entre la Generalitat i les escoles concertades. Malgrat la davallada general, l’Executiu d’Artur Mas sosté que els pressupostos d’Ensenyament han augmentat el 2014 un 0,2%, un increment de 8 milions d’euros respecte de l’any passat. El cert és que els fons per a l’escola concertada, segons dades de Comissions Obreres, han crescut un 4,8% aquest any respecte de 2012, és a dir, un augment de 41 milions d’euros més en relació amb fa dos anys. El 2014, segons dades publicades pel sindicat Comissions Obreres, Catalunya patirà una reculada d’inversions en educació d’un 22% respecte de 2010.

Tot i que la conselleria d’Ensenyament no ha fet públiques dades oficials sobre aquests concerts i s’ha negat a donar-les a l’Anuari Mèdia.cat, càlculs realitzats a partir de les dades obtingudes del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), de sindicats i de partits de l’oposició permeten afirmar que les subvencions a les 16 escoles relacionades amb l’Opus Dei voregen la xifra de 25 milions d’euros l’any. El càlcul surt de multiplicar el que rep, segons el DOGC, cada any cada unitat concertada, i multiplicar-lo per les unitats concertades de què disposa cada centre. Cal matisar que l’Opus Dei no és el propietari de cap escola oficialment, però sí que n’assumeix la garantia de la seva formació cristiana. A més d’aquestes 16 escoles de l’Obra, hi ha un altre centre vinculat a la congregació religiosa Legionaris de Crist que també separa els alumnes per raó de gènere i rep diners públics. Es tracta de l’escola Reial Monestir de Santa Isabel, situada al barri de Sarrià (Barcelona), que obté més d’un milió i mig d’euros cada curs.

Disposar d’aquests 25 milions d’euros anuals podria significar, segons una comparativa del coordinador nacional d’Educació d’ICV, Lluís Esteve, la construcció de cinc noves escoles d’infantil-primària amb dues línies (2.250 places), o crear 1.600 places d’escola bressol o de 50 gimnasos, o la dotació de 47.000 beques de menjador o bé la compra de 40.000 ordinadors.

La vocació religiosa és un dels motius fonamentals que impulsen les famílies a escollir aquest tipus d’escolarització. El curs 2011/2012, un 73,3% de l’alumnat de les escoles concertades de Catalunya cursava l’assignatura de religió catòlica. En canvi, a l’escola pública aquesta matèria té un seguiment minoritari al Principat: només un 16,2% de l’alumnat d’educació primària i secundària cursava aquesta optativa. La majoria de les escoles públiques són laiques, però aproximadament dues terceres parts de les concertades són religioses.

Radiografia d’un anacronisme

L’Anuari Mèdia.cat ha intentat donar veu en aquest reportatge a la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, però ha declinat participar-hi. Tanmateix, Rigau ha defensat públicament, en més d’una ocasió, el finançament que reben les escoles concertades a Catalunya i ha expressat la seva disconformitat amb les veus que demanen canviar la Llei d’educació de Catalunya (LEC). La titular d’Ensenyament considera que no s’ha de barrejar el debat ideològic per la separació entre nens i nenes a les escoles amb aquests concerts. En el cas català, l’article 43 de la LEC, tot i que dóna preferència a les escoles mixtes, no prohibeix l’educació diferenciada. Sí que puntualitza, però, que “l’escolarització mixta ha d’ésser objecte d’atenció preferent”.

L’assessor de la consellera, Antoni Arasanz, considera que el conflicte es remunta a fets històrics: “Per què té mal cartell l’Opus Dei? I per què els Maristes o els Jesuïtes no tenen mala premsa? A Espanya, quan l’Opus Dei tenia una pujada forta, hi havia membres que formaven part del Govern del general Franco. La gent continua lligant ara una situació de fa 50 anys”. Arasanz va presidir fins a l’any 2011, moment en què va entrar com a assessor a Ensenyament, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), un organisme de caràcter religiós que assegura que representa “140.000 famílies de l’escola concertada i privada no confessional”.

El president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan-Francesc Pont, que defensa una escola laica, apunta que els concerts de l’Opus Dei, amb una llarga tradició històrica al Principat, es van iniciar en un context on el sistema públic no estava garantit per a tothom. Mentre no s’estengués la xarxa, es concertaria el servei públic amb algunes escoles privades. “Havia de ser una situació transitòria, asimètrica, a Catalunya més que en altres llocs. Catalunya sempre havia tingut una bona xarxa d’escoles privades per a l’elit, i l’Estat hi havia construït menys escoles públiques”, opina Pont. Un cas curiós és el de l’Hospitalet de Llobregat: allà un 40% de les escoles són concertades. Segons explica el coordinador nacional d’Educació d’ICV, Lluís Esteve, “si no hi fossin, s’haurien de crear moltes places d’escola pública” i, a més, “les places de l’escola concertada són més econòmiques per a l’Administració que les públiques”. No obstant això, pel diputat d’ICV-EUiA al Parlament Joan Mena, l’escola concertada surt més cara que la pública per a les famílies que escolaritzen els seus fills en centres concertats. “Si aquestes famílies paguen un 10% dels impostos perquè es destinin a garantir l’escola pública, i a part paguen 50 o 100 euros a les escoles concertades, sumant al final de l’any una cosa i l’altra, la concertada surt molt més cara que una plaça a l’escola pública”.

El dirigent d’EUiA Joan Mena, que va presentar a l’octubre passat una proposta de reforma de la LEC per excloure aquestes subvencions, considera que el motiu que impulsa la Generalitat a mantenir-les és “pel seu model d’escola i de religió”, ja que “la jerarquia de l’Església és avui qui està dissenyant les polítiques educatives per part de la consellera Rigau. No oblidem que Unió Democràtica són democratacristians. Alguns són numeraris de l’Opus Dei, i estan defensant els seus interessos no solament econòmics, sinó també religiosos”. El responsable d’Ensenyament Concertat de Comissions Obreres, Pedro Ocaña, indica que “Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més escoles concertades, una situació que prové de l’època en què governava Jordi Pujol”. Tanmateix, sense aquests concerts, opina Ocaña, l’escola pública no podria absorbir tota la demanda. “La patronal més destacada dins l’escola concertada és la cristiana, que té un patrimoni immobiliari important. Una part la dedica a fer-hi les classes. Si això no existís, la Generalitat no tindria els mitjans necessaris per fer aquesta substitució; és impossible. Econòmicament seria inviable. Aquest és un model molt difícil de revertir”, assegura.

L’educació diferenciada: un model persistent

L’aprovació de la Llei general d’educació l’any 1970 va establir el principi de coeducació de forma general. Segons el diputat Mena, però, “aquesta era l’última llei d’educació de la dictadura, molt clarament marcada pel poder de l’Església, i, per tant, intentaven fer equilibris. Van obrir la porta a l’escolarització mixta, però mantenint les subvencions a les escoles que segreguen”. Per l’assessor de la conselleria d’Ensenyament Antoni Arasanz, la controvèrsia es basa en una qüestió purament ideològica. “Si vostè ha d’analitzar això i n’ha de fer un bon article, jo crec que la primera frase és: la ideologia està barallada amb l’educació. I, quan un tema és ideològic, tothom diu o analitza des de la seva ideologia. A la conselleria, la ideologia la deixem de banda. Anem a la llei. Enlloc no diu en la llei que no sigui legal aquest tema. Si en comptes d’haver-hi aquest esperit religiós al darrere no n’hi hagués cap, vostè creu que algú protestaria?”.

De la mateixa manera s’expressen des de l’escola Bell-lloc del Pla, un dels 16 centres educatius concertats vinculats a l’Obra. El director d’aquesta escola gironina, Miquel Riera, considera que en el fons de l’educació diferenciada hi ha un debat més ideològic que pedagògic: “Nosaltres no discriminem els alumnes. Si ho féssim, hauria de venir la policia i tancar l’escola, perquè això va en contra dels drets humans”. Riera defensa el seu model com una opció educativa que “enriqueix l’oferta de la societat”, ja que “l’educació diferenciada permet la personalització de l’educació en funció dels ritmes maduratius, que són diferents per als nens i per a les nenes, i ajuda a l’excel·lència acadèmica”. Segons Riera, “l’educació diferenciada trenca estereotips” perquè “entre els adolescents sol haver-hi rols assignats, propis dels estereotips sexistes, i a les escoles diferenciades és més fàcil evitar aquests rols”.

L’educació diferenciada és tan important per a aquests centres, que l’escola masculina Bell-lloc del Pla, amb Riera ja com a director, amenaçava l’any 2008 de deixar de ser concertada si la LEC, que llavors s’estava tramitant, exigia a la seva escola admetre nenes. Riera explicava que, si la normativa tirava endavant, els obligaria a convertir-se en un “centre privat elitista, i això mai no ho hem sigut”. Tot i així, Riera reconeix ara que sense els concerts de la Generalitat no podrien fer front a les despeses de funcionament de l’escola.

La catedràtica de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment jubilada, Marina Subirats, puntualitza que darrere d’aquesta diferenciació per sexes l’element eclesiàstic hi té un paper fonamental: “L’Església catòlica és la institució més masclista que hi ha, i la prova és que no han deixat entrar les dones a cap nivell jeràrquic. La idea de la separació per sexes és que les dones no surtin del paper tradicional, perquè l’Església té la idea que, quan les dones han sortit del paper tradicional, han estat menys religioses. I és veritat”. Subirats afirma que “educar separadament només té sentit si s’accepta la premissa que cada sexe ha de tenir una funció social diferent, de manera que dones i homes no han de gaudir de les mateixes possibilitats”.

Per a la psicòloga educativa i professora de la Universitat de Vic Rosa Guitart, la diferenciació per sexes “anul·la la diversitat que existeix en la realitat, perquè la realitat social és que homes i dones conviuen conjuntament”. Segons Guitart, el model de separació parteix d’uns estereotips creats “en l’àmbit social, d’un innatisme que no és cert. Si creuen que ajuntant homes i dones hi ha d’haver algun conflicte, els problemes s’afronten, no es tapen. És amagar absolutament les possibles problemàtiques que puguin establir-se a l’hora d’interaccionar”. Pel president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan-Francesc Pont, “segregar homes i dones durant 11 o 12 anys de la seva vida perquè aprenguin uns paràmetres de convivència diferenciats perjudica de forma greu la igualtat dins els ciutadans d’una societat madura”. La seva conclusió és que “quan els col·legis fortament religiosos estan segregant per sexes, en el fons estan generant una atmosfera d’allunyament de l’altre sexe que és un caldo de cultiu favorable a la captació de nous cèlibes per a la seva organització”.

“Quan canvia el context, jo canvio d’opinió”

Segons opina Joan-Francesc Pont, “les complicitats entre l’Opus Dei i el Govern s’accentuen en èpoques en què manen els partits on aquestes organitzacions tenen més militants, que són el PP i CiU. Tots els governs cerquen ajudar els seus aliats, i aquests aliats posen preu a això”. Tanmateix, després d’anys de governs de CiU, els concerts educatius s’haurien pogut eliminar durant l’aprovació de la LEC el 2009 –que va tenir els vots a favor del PSC, d’ERC i de CiU– i durant la renovació dels concerts feta l’any 2010. Precisament, al febrer de 2014, els socialistes i els republicans, essent a l’oposició, van presentar una proposició de llei al Parlament per modificar la LEC amb l’objectiu d’eliminar aquests concerts. Aleshores, CiU, el PP i Ciutadans hi van votar en contra. També ICV-EUiA va presentar una proposta similar mesos enrere.

El fet polític més destacat de l’últim any ha estat el canvi de posicionament del PSC, que durant el Govern tripartit i amb Ernest Maragall com a conseller d’Educació va defensar al 100% mantenir les subvencions a les escoles que segreguen per sexe. Ara la diputada socialista Rocío Martínez-Sampere justificava el canvi durant un recent debat sobre la qüestió al Parlament: “Deixin-me citar Keynes quan deia: «Quan canvia el context, jo canvio d’opinió». És el moment de canviar les prioritats d’algunes polítiques que s’estan portant a terme”.

El problema principal, com apunta la diputada d’ERC i vicepresidenta del Parlament, Anna Simó, és que no hi ha hagut voluntat política de modificar aquests convenis, especialment en l’època del Govern d’esquerres, “en què es van renovar els concerts a centres que segreguen per gènere amb la LOE –la llei estatal– i la LEC ja vigents”. Ara, segons indica, “amb la LOMCE totes les decisions que pot prendre el Govern català en un futur sobre els concerts educatius podrien ser recorregudes pels centres exclosos i les guanyarien”. El diputat d’ICV-EUiA Joan Mena culpa el PSC i ERC d’haver prioritzat el 2009 un acord amb CiU per fer una llei que servís “per a tothom”.

Andalusia i Cantàbria, l’excepció

Les dades del Ministeri d’Educació del curs 2011/2012 situen Andalusia als primers llocs de l’Estat espanyol pel que fa al seguiment de l’assignatura de religió catòlica a les escoles concertades, amb un 94% de l’alumnat inscrit. Malgrat això, el Tribunal Suprem va dictar l’any 2012 la supressió de les ajudes públiques a les escoles que separen els alumnes per sexes de les comunitats autònomes d’Andalusia i de Cantàbria, considerant que aquests centres no tenien dret a rebre fons públics. Les sentències, basades en la Llei orgànica d’educació aprovada pel PSOE el 2006, deixaven clar que l’educació diferenciada era perfectament legal, però manifestaven que “els centres docents que opten pel model d’educació diferenciada no poden ser concertats i, per això, no poden ser sostinguts amb fons públics”. El llavors president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ja havia manifestat la intenció d’eradicar aquests concerts, tot i que va acabar el mandat sense executar-ho. Consegüentment, amb l’aprovació de la LOMCE, els concerts han passat a ser legals a tot l’Estat espanyol.

font: http://www.media.cat/anuari/100-milions-per-a-16-escoles-de-lopus-dei/